dimarts, 26 de novembre del 2013

Astrònoms espanyols visualitzen forats negres engolir les seues respectives estrelles (sistemes binaris)



Un equip de científics de l'Institut d'Astronomia de Canàries han observat com dues estrelles són "engolides" pels seus forats negres, amb els que formaven "sistemes binaris". En aquest tipus de parelles, l'estrella gira sobre el forat negre atrapat al seu camp gravitatori, engolint lentament tot el material.
Els investigadors Jonay González-Hernández, Rafael Rebolo i Jorge Casares han descobert que aquestes estan "caient" als forats negres que orbiten, i més ràpidament del que la teoria estableix.
Segons els astrofísics han observat des del Gran Telescopi de Canàries, cada període orbital (gir en torn al forat negre) apropa els astres fins a 20km del forat negre, on seran absorbits.
La massa de l'estrella secundària capturada pel forat negre forma una espècie de disc (d'acreció).
Els sistemes binaris observats són:
-XTEJ1118+480, un forat negre d'unes 7´5 masses solars, l'estrella secundària té unes 0´2 masses solars. L'estrella tarda unes 4h en girar sobre el centre de masses del sistema, a uns 765 km/h. Es troba a la Via Làctia.
-A0620-0, forat negre de 6'6 masses solars,estrella secundària d'unes 0´4 masses solars. L'estrella tarda unes 7´75h en girar. Es troba a Monoceros.
Aquests tindrien una vida menor del que es pensava (desenes de milions d'anys), ja que el sistema de període orbital més curt s'apropa a major velocitat a mesura que es situa més prop del forat negre, éssent la caiguda més ràpida del que s'esperava (i accel.lerada).
Originalment, aquests sistemes binaris estan conformats per una estrella secundària de tipus solar i una primària de 8-10 masses solars, que acabaria explotant com una supernova , que donaria lloc a un forat negre.
La observació d'aquest fenomen no havia estat possible fins ara, ja que no es disposava dels instruments necessaris.
Les erupcions del disc d'acreció es veuen des de la terra com si foren l'aparició d'una estrella al cel, però molt més brillant (es produeixen cada 5-10 anys, tot i que és possible que passen dècades sense que es produeixin ).
La teoria vigent no prediu la caiguda tan ràpida i accel.lerada. Es revisarà i es mirarà la viabilitat de teories complementàries i/o alternatives, a part de l'estudiar altres sistemes per tal de comprovar si la tendència és sempre aquesta.

Font: Europa Press.es/ciencia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada