Transplantes de cabeza

Qué pensaríais si yo os dijese que los transplantes de cabeza, osea, decapitar a alguien y colocarlo en otro cuerpo, se ha hecho en laboratorios científicos de Rusia, EEUU, China y Japón? Y finalmente, qué diríais si supierais que, de hecho, estos científicos tuvieron éxito en semejantes operaciones?. El transplante de cabeza es muy real, solo que no se ha tratado de hacer aún en seres humanos o al menos no que el mundo sepa hasta el momento.

Major subespeciació a les altes latituds

Als tròpics s'hi troba el major nombre d'espècies, però hi més subespècies als entorns més difícils d'altes latituds, segons un estudi de 2300 espècies de mamífers i 6700 d'aus arreu del món publicat a "Molecular Ecology".
L'estudi està patrocinat pel Centre Nacional de Síntesi Evolutiva, Carolina del Nord, i suggereix que aquesta especiació seria contrarrestada per la major facilitat d'extinció als pols, doncs és sabut que hi ha multitud d'espècies cap a l'equador, mentre que als entorns polars hi ha molta menor varietat.
Hi ha nombroses hipòtesis per a explicar aquest fet, com que les terres tropicals són especialment fèrtils per a la formació de noves espècies, o que tenen major tendència a conservar les ja existents.
Carlos Botero, Universitst Estatal de Carolina del Nord, afirma la gran controvèrsia existent per tal d'explicar el patró global  de biodiversitat. Ell i el seu equip han reunit dades de patrons climàtics i meteorològics de tot el món i les han combinat amb informació genètica d'entre el 50% i el 70% de les aus conegudes i mamífers que avui dia viuen.

Astrònoms espanyols visualitzen forats negres engolir les seues respectives estrelles (sistemes binaris)

Un equip de científics de l'Institut d'Astronomia de Canàries han observat com dues estrelles són "engolides" pels seus forats negres, amb els que formaven "sistemes binaris". En aquest tipus de parelles, l'estrella gira sobre el forat negre atrapat al seu camp gravitatori, engolint lentament tot el material.
Els investigadors Jonay González-Hernández, Rafael Rebolo i Jorge Casares han descobert que aquestes estan "caient" als forats negres que orbiten, i més ràpidament del que la teoria estableix.
Segons els astrofísics han observat des del Gran Telescopi de Canàries, cada període orbital (gir en torn al forat negre) apropa els astres fins a 20km del forat negre, on seran absorbits.
La massa de l'estrella secundària capturada pel forat negre forma una espècie de disc (d'acreció).
Els sistemes binaris observats són:
-XTEJ1118+480, un forat negre d'unes 7´5 masses solars, l'estrella secundària té unes 0´2 masses solars. L'estrella tarda unes 4h en girar sobre el centre de masses del sistema, a uns 765 km/h. Es troba a la Via Làctia.
-A0620-0, forat negre de 6'6 masses solars,estrella secundària d'unes 0´4 masses solars. L'estrella tarda unes 7´75h en girar. Es troba a Monoceros.
Aquests tindrien una vida menor del que es pensava (desenes de milions d'anys), ja que el sistema de període orbital més curt s'apropa a major velocitat a mesura que es situa més prop del forat negre, éssent la caiguda més ràpida del que s'esperava (i accel.lerada).
Originalment, aquests sistemes binaris estan conformats per una estrella secundària de tipus solar i una primària de 8-10 masses solars, que acabaria explotant com una supernova , que donaria lloc a un forat negre.
La observació d'aquest fenomen no havia estat possible fins ara, ja que no es disposava dels instruments necessaris.
Les erupcions del disc d'acreció es veuen des de la terra com si foren l'aparició d'una estrella al cel, però molt més brillant (es produeixen cada 5-10 anys, tot i que és possible que passen dècades sense que es produeixin ).
La teoria vigent no prediu la caiguda tan ràpida i accel.lerada. Es revisarà i es mirarà la viabilitat de teories complementàries i/o alternatives, a part de l'estudiar altres sistemes per tal de comprovar si la tendència és sempre aquesta.

Font: Europa Press.es/ciencia.

La reacció química que va canviar el món al segle XX

Avui en dia una gran població de la terra no té accés a l'alimentació, i encara que malauradament una gran part no té aquest dret primordial, la situació alimentaria al món podria ser molt pitjor sense el descobriment realitzat per Fritz Haber al segle XX el qual va permetre que una societat en decadència visualitzés un camí per a tirar endavant i alimentar-se. Aquest descobriment va ser la reacció química que hi ha baix d'aquest paràgraf (familiar per a l'alumnat de ciències) i el procés de Haber que aquesta comporta, reacció que va ser capaç d'augmentar la producció agrícola per alimentar un terç més de la població mundial de la que seriem capaços d'alimentar sense aquest procés, això són més de 3 billons de persones. Per aprofundir en la forma com aquest descobriment ha aconseguit canviar el món cal explicar per què és tan important poder obtenir l'amoníac a partir del gas nitrogen (molècula diatòmica amb un triple enllaç) i l'hidrogen.

Un eclipse de sol híbrido

Los eclipses solares son fenómenos bastante frecuentes (sobretodo los parciales) que consisten en que la Luna tape desde el punto de vista del observador el sol. Hay varios tipos de eclipses. En eclipses anulares, la Luna se observa mas alejada y pequeña de lo normal, situandose delante del sol sin taparlo completamene, pudiendo observar así una especie de anillo brillante en el cielo. En los eclipses totales, la Luna oculta el sol de forma completa oscureciendo el dia. Aparte de estos existen eclipses poco comunes, llamados eclipses híbridos, como el que se ha podido observar este 3 de noviembre.

Com es va acabar amb la verola?

Fa anys que no es sent parlar sobre aquesta malaltia, però va donar problemes durant molt de temps . Ha sigut una de les molèsties més grans per a tota la humanitat, arribant a acabar amb pobles sencers.

Ara , anem a descobrir com era la virola.

Hi ha casos documentats d'aquesta malaltia de fa almenys uns 3500 anys, durant les guerres entre egipcis i hitites. Es creu que els presoners egipcis portadors de la virola la van transmetre als hitites ; va ser un autèntic desastre per a aquesta civilització.

Les creuades també jugaren un important paper per a l'expansió de la malaltia, fent-la habitual a Europa .

Amb la conquesta d'Amèrica passà al Nou Món , sent portada pels primers conqueridors castellans i extesa a pràcticament tota Amèrica del Nord posteriorment per anglesos i francesos (de fet, els britànics utilitzaren mantes contaminades amb aquesta per tal d'acabar amb les tribus enemigues , motiu d'extinció d'alguns pobles de la costa Est).

El lago de la muerte

El lago Narton es un lago salado situado junto al volcán Ol Doinyo Lengai el en Gran Valle del Rift, en Tanzania, y de él se extraen sales de cloro, sodio y magnesio.
Sus aguas presentan un color rojizo por la poliferación de algas y de las profundidades de la tierra surgen a través géiseres espirales de carbonato sódico que decoran la superficie con una espuma blanca.
Dicho esto probablemente tengamos en mente un imagen hermosa, pero un lago con el título ''de la muerte'' debe de esconder un secreto terrible.