Als tròpics s'hi troba el major nombre d'espècies, però hi més subespècies als entorns més difícils d'altes latituds, segons un estudi de 2300 espècies de mamífers i 6700 d'aus arreu del món publicat a "Molecular Ecology".
L'estudi està patrocinat pel Centre Nacional de Síntesi Evolutiva, Carolina del Nord, i suggereix que aquesta especiació seria contrarrestada per la major facilitat d'extinció als pols, doncs és sabut que hi ha multitud d'espècies cap a l'equador, mentre que als entorns polars hi ha molta menor varietat.
Hi ha nombroses hipòtesis per a explicar aquest fet, com que les terres tropicals són especialment fèrtils per a la formació de noves espècies, o que tenen major tendència a conservar les ja existents.
Carlos Botero, Universitst Estatal de Carolina del Nord, afirma la gran controvèrsia existent per tal d'explicar el patró global de biodiversitat. Ell i el seu equip han reunit dades de patrons climàtics i meteorològics de tot el món i les han combinat amb informació genètica d'entre el 50% i el 70% de les aus conegudes i mamífers que avui dia viuen.
El grup es va sorprendre en descobrir que mentre el nombre d'aus i mamífers augmenta més prop de l'equador, la varietat de grups genètics dins s'una mateixa espècie és major a les latituds altes. Són climes més gelats i secs, on la diferència entre els mesos de calor i fred és extrema.
Botero explica que és fàcil que molts memebres de l'espècie no sobrevisquen al fred o la calor extrema, però si les condicions no acaben amb tota l'espècie, els membres es separaran geogràficament i començaran a diferenciar-se.
Els resultats consisteixen en un estudi de la Universitat de Columbia Britànica, Vancouver, i suggereixen que les espècies surgeixen més ràpid a les zones templades que en els tròpics, contràriament al que es creia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada