Transplantes de cabeza

Qué pensaríais si yo os dijese que los transplantes de cabeza, osea, decapitar a alguien y colocarlo en otro cuerpo, se ha hecho en laboratorios científicos de Rusia, EEUU, China y Japón? Y finalmente, qué diríais si supierais que, de hecho, estos científicos tuvieron éxito en semejantes operaciones?. El transplante de cabeza es muy real, solo que no se ha tratado de hacer aún en seres humanos o al menos no que el mundo sepa hasta el momento.

Major subespeciació a les altes latituds

Als tròpics s'hi troba el major nombre d'espècies, però hi més subespècies als entorns més difícils d'altes latituds, segons un estudi de 2300 espècies de mamífers i 6700 d'aus arreu del món publicat a "Molecular Ecology".
L'estudi està patrocinat pel Centre Nacional de Síntesi Evolutiva, Carolina del Nord, i suggereix que aquesta especiació seria contrarrestada per la major facilitat d'extinció als pols, doncs és sabut que hi ha multitud d'espècies cap a l'equador, mentre que als entorns polars hi ha molta menor varietat.
Hi ha nombroses hipòtesis per a explicar aquest fet, com que les terres tropicals són especialment fèrtils per a la formació de noves espècies, o que tenen major tendència a conservar les ja existents.
Carlos Botero, Universitst Estatal de Carolina del Nord, afirma la gran controvèrsia existent per tal d'explicar el patró global  de biodiversitat. Ell i el seu equip han reunit dades de patrons climàtics i meteorològics de tot el món i les han combinat amb informació genètica d'entre el 50% i el 70% de les aus conegudes i mamífers que avui dia viuen.

Astrònoms espanyols visualitzen forats negres engolir les seues respectives estrelles (sistemes binaris)

Un equip de científics de l'Institut d'Astronomia de Canàries han observat com dues estrelles són "engolides" pels seus forats negres, amb els que formaven "sistemes binaris". En aquest tipus de parelles, l'estrella gira sobre el forat negre atrapat al seu camp gravitatori, engolint lentament tot el material.
Els investigadors Jonay González-Hernández, Rafael Rebolo i Jorge Casares han descobert que aquestes estan "caient" als forats negres que orbiten, i més ràpidament del que la teoria estableix.
Segons els astrofísics han observat des del Gran Telescopi de Canàries, cada període orbital (gir en torn al forat negre) apropa els astres fins a 20km del forat negre, on seran absorbits.
La massa de l'estrella secundària capturada pel forat negre forma una espècie de disc (d'acreció).
Els sistemes binaris observats són:
-XTEJ1118+480, un forat negre d'unes 7´5 masses solars, l'estrella secundària té unes 0´2 masses solars. L'estrella tarda unes 4h en girar sobre el centre de masses del sistema, a uns 765 km/h. Es troba a la Via Làctia.
-A0620-0, forat negre de 6'6 masses solars,estrella secundària d'unes 0´4 masses solars. L'estrella tarda unes 7´75h en girar. Es troba a Monoceros.
Aquests tindrien una vida menor del que es pensava (desenes de milions d'anys), ja que el sistema de període orbital més curt s'apropa a major velocitat a mesura que es situa més prop del forat negre, éssent la caiguda més ràpida del que s'esperava (i accel.lerada).
Originalment, aquests sistemes binaris estan conformats per una estrella secundària de tipus solar i una primària de 8-10 masses solars, que acabaria explotant com una supernova , que donaria lloc a un forat negre.
La observació d'aquest fenomen no havia estat possible fins ara, ja que no es disposava dels instruments necessaris.
Les erupcions del disc d'acreció es veuen des de la terra com si foren l'aparició d'una estrella al cel, però molt més brillant (es produeixen cada 5-10 anys, tot i que és possible que passen dècades sense que es produeixin ).
La teoria vigent no prediu la caiguda tan ràpida i accel.lerada. Es revisarà i es mirarà la viabilitat de teories complementàries i/o alternatives, a part de l'estudiar altres sistemes per tal de comprovar si la tendència és sempre aquesta.

Font: Europa Press.es/ciencia.

La reacció química que va canviar el món al segle XX

Avui en dia una gran població de la terra no té accés a l'alimentació, i encara que malauradament una gran part no té aquest dret primordial, la situació alimentaria al món podria ser molt pitjor sense el descobriment realitzat per Fritz Haber al segle XX el qual va permetre que una societat en decadència visualitzés un camí per a tirar endavant i alimentar-se. Aquest descobriment va ser la reacció química que hi ha baix d'aquest paràgraf (familiar per a l'alumnat de ciències) i el procés de Haber que aquesta comporta, reacció que va ser capaç d'augmentar la producció agrícola per alimentar un terç més de la població mundial de la que seriem capaços d'alimentar sense aquest procés, això són més de 3 billons de persones. Per aprofundir en la forma com aquest descobriment ha aconseguit canviar el món cal explicar per què és tan important poder obtenir l'amoníac a partir del gas nitrogen (molècula diatòmica amb un triple enllaç) i l'hidrogen.

Un eclipse de sol híbrido

Los eclipses solares son fenómenos bastante frecuentes (sobretodo los parciales) que consisten en que la Luna tape desde el punto de vista del observador el sol. Hay varios tipos de eclipses. En eclipses anulares, la Luna se observa mas alejada y pequeña de lo normal, situandose delante del sol sin taparlo completamene, pudiendo observar así una especie de anillo brillante en el cielo. En los eclipses totales, la Luna oculta el sol de forma completa oscureciendo el dia. Aparte de estos existen eclipses poco comunes, llamados eclipses híbridos, como el que se ha podido observar este 3 de noviembre.

Com es va acabar amb la verola?

Fa anys que no es sent parlar sobre aquesta malaltia, però va donar problemes durant molt de temps . Ha sigut una de les molèsties més grans per a tota la humanitat, arribant a acabar amb pobles sencers.

Ara , anem a descobrir com era la virola.

Hi ha casos documentats d'aquesta malaltia de fa almenys uns 3500 anys, durant les guerres entre egipcis i hitites. Es creu que els presoners egipcis portadors de la virola la van transmetre als hitites ; va ser un autèntic desastre per a aquesta civilització.

Les creuades també jugaren un important paper per a l'expansió de la malaltia, fent-la habitual a Europa .

Amb la conquesta d'Amèrica passà al Nou Món , sent portada pels primers conqueridors castellans i extesa a pràcticament tota Amèrica del Nord posteriorment per anglesos i francesos (de fet, els britànics utilitzaren mantes contaminades amb aquesta per tal d'acabar amb les tribus enemigues , motiu d'extinció d'alguns pobles de la costa Est).

El lago de la muerte

El lago Narton es un lago salado situado junto al volcán Ol Doinyo Lengai el en Gran Valle del Rift, en Tanzania, y de él se extraen sales de cloro, sodio y magnesio.
Sus aguas presentan un color rojizo por la poliferación de algas y de las profundidades de la tierra surgen a través géiseres espirales de carbonato sódico que decoran la superficie con una espuma blanca.
Dicho esto probablemente tengamos en mente un imagen hermosa, pero un lago con el título ''de la muerte'' debe de esconder un secreto terrible.

Què són els colors?

Bona vesprada a tots els amants de la ciència i la tecnologia, segur que molts de vosaltres us passeu el dia fent fotografies amb el mòbil o similars a qualsevol cosa que us trobeu per davant, o a vosaltres mateixa. I com no fer-ho, si avui en dia resulta tan fàcil com agafar un smartphone i donar-li a l'aplicació de càmera? On paren aquells temps on les fotografies consistien en l'alteració d'uns productes químics determinats mitjançant l'exposició a les radiacions electromagnètiques de la llum visible?

Avui en dia, deixant a banda els avenços tecnològics i òptics, el sistema emprat per a fer fotografies tampoc ha canviat tant... Després de tot, només s'han reemplaçat els productes químics per receptors d'ones electromagnètiques, capaços de transformar la freqüència d'aquestes ones en informació binaria, i després poder processar aquesta informació per a reproduir-la en tants formats com vulguem. En essència segueix captant la llum a través d'un objectiu, el qual adapta l'orientació d'aquestes ones mitjançant les lleis òptiques per a dirigir-les als receptors, o a la pel·lícula fotogràfica en càmeres analògiques.

Com ens acaben mostrant aquests productes químics, els receptors electromagnètics o inclús els nostres ulls, les imatges fidels en certa mesura a la realitat? No parlarem de definició visual, ja que això depèn de l'orientació en la qual ens arriben les ones quan les interpretem, però com distingim els colors? Per què no veiem res quan no hi ha llum? Per a contestar totes aquestes preguntes, cal saber com es produeixen les ones electromagnètiques i en concret les compreses en la freqüència de la llum visible.

La essència de la trama de Breaking Bad (C10H15N)

Bé, a dos dies de l'examen de Química del tema 1, m'ha vingut al cap l'idea de desenvolupar els continguts del tema en el bloc, encara que només em base en l'apartat d'estabilitat energètica i formació d'enllaços covalents. Això si, la verdadera raó que m'ha motivat a fer això ha sigut l'oportunitat de centrar-me en una molècula (C₁₀H₁₅N), protagonista en part d'una sèrie televisiva (Breaking Bad) que m'ha paregut impressionant en general i que per desgracia o per fortuna (a vegades les series es fastidien si s'allarguen massa) es va acabar fa aproximadament dues setmanes. No vaig a centrar-me en la síntesi d'aquesta molècula, més que res perquè no se si està penat per la llei parlar-hi en un lloc públic com ve a ser un bloc, ja que aquesta molècula es tracta, segons la nomenclatura orgànica, de la N-metil-fenil-propà-2-amina, més coneguda com a metamfetamina, una de les drogues més addictives sintetitzades fins al moment. Sí que hi parlaré, per tant, de la seva composició química i les seves propietats moleculars.

El futuro gran acelerador

Todos recordamos el Gran Colisionador de Hadrones (LHC) de Ginebra, que fue diseñado para colisionar haces de protones, siendo su propósito principal examinar la validez y límites del Modelo Estándar y simular algunos eventos ocurridos inmediatamente después del Big Bang.
Recordamos también como este ambicioso proyecto trajo consigo hipótesis sobre posibles catástrofes como: la formación de un agujero negro, la creación de materia extraña o la formación de monopolos magnéticos. Obviamente nada de eso ocurrió y además el proyecto tuvo mucho éxito, el colisionador permitió confirmar la existencia de la partícula conocida como bosón de Higgs. 

"Fracking" a Castelló

El fracking és una tècnica d'explotació de jaciments no convencional consistent en l'extracció del gas als porus i vetes de roques sedimentàries com pissarres o esquists (la poca permeabilitat d'aquests materials no possibilita la formació de bosses). Per a dur a terme aquesta extracció és necessari realitzar centenars de pous, que ocuparan grans àrees (la separació ha de ser de 0,6km a 2km ). A través dels pous s'injecten milions de litres d'aigua amb arena i productes químics, de més que comprovada toxicitat (a més, la quantitat d'aigua que requereix la tècnica pot portar a problemes de sostenibilitat de recursos hídrics). Un 2% de la mescla injectada serien productes químics, que no retornen en la seua totalitat a la superfície (i no són biodegradables). Aquests, a pesar de la capa protectora de ciment i acer amb que es protegeix la superfície poden arribar a dipòsits d'aigua , cosa que suposaria un dany irreversible. També es pot produir contaminació de l'aigua per gas que es filtra per escletxes. Un altre dels problemes és el benzè (cancerigen) que es despren dels dipòsits d'aigua residual de fracking, a més de grans quantitats de metà. Podeu clicar en la següent imatge per obtindre informació interactiva sobre la tècnica de fracturació hidràulica.

El Projecte Castor, i les seves conseqüències

Avui, 8 d'octubre, amb l'activitat sísmica una mica més calmada, sense descartar que es tornen a produir sismes d'intensitat notable i que continuen els micro-sismes, podem posar les cartes sobre la taula i veure que ha estat passant durant  l'últim més quan l'activitat sísmica s'ha vist accentuada en les Terres del Sénia i del Ebre produint una alarma social generalitzada. El fet de que s'hagi incrementat l'activitat sísmica en una zona on històricament aquesta ha sigut pràcticament nul·la, i que la raó d'aquests fenomens que poden produir danys materials i personals sigui per correlació, causa de l'acció d'emmagatzemar gas natural per part de l'empresa privada propietària de la planta Ignacio Pérez en una zona propera a micro-falles, fent que aquestes descarreguen la seva tensió acumulada en diversos sismes d'una magnitud màxima, fins ara, de 4,2 en l'escala de Richter, ha provocat diverses manifestacions en les poblacions afectades per els terratrèmols, especialment en els indrets on ja es van veure afectats per les expropiacions que es van produir en Alcanar i les terres properes a les instal·lacions del projecte per a poder dur-lo a terme. La manifestació més important fins ara, va ser la que va reunir a més de 6.000 persones dels dos costats del riu Sénia al passeig marítim de les Cases d'Alcanar.

És tan difícil començar un bloc?

Bona nit a tothom, m'he tingut que prendre un cafè per a començar per fi aquest bloc. Durant aquestes primeres setmanes de curs hem intentat crear aquest bloc quan ens hem trobat davant d'un ordinador els tres membres del grup amb la intenció de continuar-lo després per separat  i donar-li una mica de vida a això. Vam crear un compte de Google sols per a fer aquest bloc i poder accedir-hi tots a ell, no se'ns ocorria cap nom i vam acabar ficant-li el nom del restaurant xinès de la cantonada, ja que a la terrassa d'un bar ens va semblar graciós i fàcil de recordar. Al final vam passar la mitja hora que vam tindre aquella vesprada per a formalitzar el bloc discutint sobre temes banals com el nom i  l'aspecte del bloc, sense aprofundir en els continguts que hi ficaríem i el tipus d'informació científica que ens agradaria ficar. Així vam donar-lo per acabat i vam quedar en polir-lo amb més tranquil·litat a casa, encara que ningú se'n va fer càrrec en aquell moment per que es va donar per suposat que teniem tot un trimestre per davant. Avui ens han recordat que hi ha que començar aquest bloc quan abans millor i hem decidit quedar avui per la vesprada per a continuar el que vam deixar a mitges i plantejar-nos el desenvolupament del bloc des de ja.  Pareixerà una falta d'organització gegant, però aquesta vesprada, quan ens disposàvem a continuar el que vam començar aquella altra vesprada per casualitat en la terrassa del bar, ningú no recordava la combinació exacta de nom d'usuari i contrasenya que vam ficar inspirant-nos en l'entorn en el que ens trobàvem, així que després d'estar discutint una estona hem decidit crear-lo en el meu compte de gmail. Ens ha passat com l'altra vegada, hem fet el bloc i ens hem quedat igual, hem discutit sobre si fem una entrada de presentació o directament comencem amb les notícies i entrades a la nostra casa, al final ens hem decantat per la presentació i ens hem ficat a redactar-la, no obstant, ha resultat difícil tenint a un amic que no formava part del grup de treball amb poques ganes de treballar prop de nosaltres. Això ha provocat que acabem la resta de la vesprada mirant un capítol de Breaking Bad (Serie televisiva de la que m'agradaria parlar en entrades posteriors), amb pollastre fregit i Froot Loops per acompanyar-la.

Començo jo aquest bloc, i el començo per començar-lo alguna vegada, ja que ara mateix són dos quarts d'una i demà he de matina per a jugar un partit de bàsquet a Onda (Castelló) però hi son dos més qui també compartiran amb vosaltres les seves opinions sobre la ciència en la societat i us informaran sobre les curiositats i notícies d'actualitat científica més interessants del moment. Aquestes dues persones són Joan Esbrí i Catalin Macariu, junts formen la combinació perfecta de rigor científic junt amb un humor un tant peculiar... Amb tot, em deixo gent nombrant només a aquests dos amics i a mi, vosaltres també sou una part important de la not... ejem... experiència científica  d'aquest bloc, la vostra opinió sobre els articles, les vostres aportacions o les vostres propostes seran benvingudes i es tindran en consideració a l'hora de redactar aquest bloc. Per cert, qui de vosaltres ha notat els terratrèmols  i què ha experimentat? Aquests últims dies tothom està alerta amb l'activitat sísmica de la zona. Aquest tema pot resultar un gran tema per desenvolupar en entrades posteriors, encara que jo no se vosaltres, però jo només escolto testimonis d'experiències durant els terratrèmols i encara no n'he notat cap. En un primer moment suposava que seria perquè estava dormint en tots els sismes notables produïts, però avui s'ha detectat un terratrèmol de 3,9 en l'escala Richter a les dotze menys cinc del mig dia, i jo, estant a l'institut, no he sigut capaç de notar-lo, ni ningú del meu voltant, per altra banda, a Vinaròs, i en llocs de Peníscola elevats, segons m'han contat en primera persona, si que l'han notat. Aquí es on jo em plantejo la pregunta: La percepció del terratrèmol depèn del lloc on et trobes, independentment de la proximitat de l'epicentre?